Tal vegada Alberto Fabra vulga apartar-se de l'ombra de Camps a l'hora d'intentar obrir-se camí dins del PP valencià i de cara a la societat. Les seues paraules durant el emps que porta com a President de la Generalitat podrien fer pensar que, efectivament, Fabra vol desmarcar-se. Però de les bones paraules als fets hi ha molt de tros.
En aquests moments, el senyor Fabra encara no ha donat ningun pas cap a allò que està disposat a realitzar. A hores d'ara no ha donat a l'oposició els contractes relacionats amb el cas Gürtel (s'ha compromés a fer-ho, però quan? Serà veritat?).
Parla constantment que és necessari que el govern valencia siga transparent, però ell ha permès que López Jaraba continue com a director de RTVV, amb la qual cosa suposa que Canal 9 i Ràdio 9 segueixen manipulant al servici del PP i del govern valencià.
No es cansa d'afirmar que l'educació és fonamental per al futur de la societat, però hi ha un retall encobert de professorat mentre es mantenen despeses vergonyoses com la Fòrmula 1, la quantitat d'assessors i enxufats i enxufades que hi ha a l'administració pública valenciana i les seues empreses (VAERSA,CIEGSA...)o ara l'intent de pujar el sou als caps de servei, persones de confiança.
L'argument que ha utilitzat i utilitza el PP quan es trauen aquestes qüestions és que això és fer demagògia. No serà més demagògic que un govern faça el que fa a consciència, quan sap de la situació econòmica per la qual està passant i quan no es fa responsable de res? Si seguírem l'actitud del Consell, seria molt fàcil ser polític: la culpa sempre la té l'altre i el deute que tenim no és cosa nostra.
La peresa que té el PP valencià per fer autocrítica contrasta amb les ganes de manar que existeixen dins del partit. Rita Barberà se sent sola des que Camps ha desaparegut; Rus vol la seua quota de poder i Fabra intenta quedar bé amb tots però fa la seua per darrere. Mentrestant el País Valencià continua a la cua de moltes coses.
Espanya encara està subdesenvolupada?
Durant aquest estiu he dit més d'una vegada que Espanya encara està subdesenvolupada en determinats aspectes que jo considere importants. Hi han hagut amics que m'han donat la raó, altres no m'han contestat, però han fet cara de no estar d'acord.
En el tema de la contractació i de buscar feina, te n'adones que encara queda molt perquè l'Estat espanyol es puga considerar un país avançat. En general, la gran majoria d'empreses es basen més en criteris personals que professionals. Tal vegada tinga a veure amb la mentalitat de la societat espanyola, auspiciada pels polítics, on el que importa és crear una xarxa d'amics, coneguts i panxacontents que en molts casos no estan capacitats per fer la feina encomanada (alguns sí, però he trobat pocs exemples en la meua experiència en el món del treball).
Un país com Espanya difícilment pot tirar endavant si la seua societat està més preocupada per pagar menys impostos que el seu veí, que l'objectiu siga pagar el menys possible a Hisenda. Quantes vegades hem escoltat comentaris del tipus "com pot ser que al meu amic li tornen tant i a mi no"? Ben cert és que açò ocorre perquè els espanyols no tenen mentalitat de "servei públic", com puga passar en països com Alemanya, Holanda o Suècia, i que els polítics espanyols tampoc no han contribuït perquè ocòrrega.
I un altre aspecte que no podem oblidar és que a Espanya els seus habitants viuen en una democràcia, sí, però de forma, no de fons. La reforma de la Constitució que han pactat PP i PSOE és un atac als drets dels espanyols, perquè se suposa que eixa Constitució és de tots i per a tots, i no s'ha consultat al poble per saber què vol. No entenen que els polítics són els representats de la societat, no d'ells mateixos. Aquests dos partits s'excusen afirmant que aquest tipus de reforma no necessita un referèndum, segons es marca en la Constitució. Jo els preguntaria: i perquè ho diga ho heu de fer? Preferiu això que no preguntar a la gent? També diuen que els mercats obliguen a realitzar eixa reforma i que no hi ha temps. No hi ha temps? Massa temps és el que hi ha hagut fins ara.
Un amic em va explicar l'altre dia que un conegut viu a Suïssa i que estava sorprés que alli es fes un referéndum per qualsevol cosa. Entenc la seua sorpresa, ací això no passa, però m'agradaria.
En el tema de la contractació i de buscar feina, te n'adones que encara queda molt perquè l'Estat espanyol es puga considerar un país avançat. En general, la gran majoria d'empreses es basen més en criteris personals que professionals. Tal vegada tinga a veure amb la mentalitat de la societat espanyola, auspiciada pels polítics, on el que importa és crear una xarxa d'amics, coneguts i panxacontents que en molts casos no estan capacitats per fer la feina encomanada (alguns sí, però he trobat pocs exemples en la meua experiència en el món del treball).
Un país com Espanya difícilment pot tirar endavant si la seua societat està més preocupada per pagar menys impostos que el seu veí, que l'objectiu siga pagar el menys possible a Hisenda. Quantes vegades hem escoltat comentaris del tipus "com pot ser que al meu amic li tornen tant i a mi no"? Ben cert és que açò ocorre perquè els espanyols no tenen mentalitat de "servei públic", com puga passar en països com Alemanya, Holanda o Suècia, i que els polítics espanyols tampoc no han contribuït perquè ocòrrega.
I un altre aspecte que no podem oblidar és que a Espanya els seus habitants viuen en una democràcia, sí, però de forma, no de fons. La reforma de la Constitució que han pactat PP i PSOE és un atac als drets dels espanyols, perquè se suposa que eixa Constitució és de tots i per a tots, i no s'ha consultat al poble per saber què vol. No entenen que els polítics són els representats de la societat, no d'ells mateixos. Aquests dos partits s'excusen afirmant que aquest tipus de reforma no necessita un referèndum, segons es marca en la Constitució. Jo els preguntaria: i perquè ho diga ho heu de fer? Preferiu això que no preguntar a la gent? També diuen que els mercats obliguen a realitzar eixa reforma i que no hi ha temps. No hi ha temps? Massa temps és el que hi ha hagut fins ara.
Un amic em va explicar l'altre dia que un conegut viu a Suïssa i que estava sorprés que alli es fes un referéndum per qualsevol cosa. Entenc la seua sorpresa, ací això no passa, però m'agradaria.
RTVV: l'ERE de la vergonya.
Com a ex treballador de Canal 9 intentaré ser el més objectiu possible però no sé si podré aconseguir-ho. El possible ERE a RTVV em va pillar a Istambul. La meua preocupació ja no és el número de gent, que també, més bé el criteri que van a seguir per deixar al carrer a uns i no a uns altres.
Després de 8 anys en la televisió de tots els valencians, no puc ser massa optimista. En RTVV no es prima la professionalitat, fer bé la teua feina. En la majoria de casos sempre s'han seguit criteris de ser amic o familiar d'algun polític de torn, ara del PP, o haver fet abans la teua feina per al partit en un altre lloc i ara et donen el regal de treballar en Canal 9 o Ràdio 9.
A mi em preocupen aquells treballadors que són uns grans professionals, que no s'han venut i que han intentat ser periodistes purs i durs, sense caure ni en el joc ni en la mediocritat. Ells i elles han sigut i són una "molèstia" per a la dictura zaplanista, campsista i ara fabrista, i em fa l'efecte que són el primer objectiu de l'ERE.
Tot i que ja s'han vist moltes barbaritats en RTVV, estic preparant-me per a un altre espectacle digne d'un país subdesenvolupat i cacic, quan aparega la llista dels qui se'n van al carrer i els qui es quedaran treballant. Em prepare per veure que seguiran els incompetents que han provocat una manipulació vergonyosa i un deute escandalós. També agafe aire per observar que també continuaran els "periodistes" que s'han venut i que han contribuït a eixa manipulació, que ho han fet per un sou i sense adonar-se'n (o sí) que li estan fent molt de mal a una professió que tant estime, que estan treballant alli per uns mèrits indignes per al periodisme i que no mereixen que se'ls diga periodistes.
Sé que alguns o algunes de vosaltres direu que sóc un radical, que si dic les veritats encara tindré més problemes per trobar una feina digna. Jo contestaria que si vaig estudiar periodisme era per tindre el privilegi de denunciar injustícies, de fer-ho amb dignitat i honradesa i que si treballar com a periodista ha de passar per dependre de persones com López Jaraba, Lola Johnson, Luis Redondo i els incompetents i patètics jefes que hi ha a RTVV, millor preferisc dedicar-me a una altra cosa amb el cap ben alt.
Després de 8 anys en la televisió de tots els valencians, no puc ser massa optimista. En RTVV no es prima la professionalitat, fer bé la teua feina. En la majoria de casos sempre s'han seguit criteris de ser amic o familiar d'algun polític de torn, ara del PP, o haver fet abans la teua feina per al partit en un altre lloc i ara et donen el regal de treballar en Canal 9 o Ràdio 9.
A mi em preocupen aquells treballadors que són uns grans professionals, que no s'han venut i que han intentat ser periodistes purs i durs, sense caure ni en el joc ni en la mediocritat. Ells i elles han sigut i són una "molèstia" per a la dictura zaplanista, campsista i ara fabrista, i em fa l'efecte que són el primer objectiu de l'ERE.
Tot i que ja s'han vist moltes barbaritats en RTVV, estic preparant-me per a un altre espectacle digne d'un país subdesenvolupat i cacic, quan aparega la llista dels qui se'n van al carrer i els qui es quedaran treballant. Em prepare per veure que seguiran els incompetents que han provocat una manipulació vergonyosa i un deute escandalós. També agafe aire per observar que també continuaran els "periodistes" que s'han venut i que han contribuït a eixa manipulació, que ho han fet per un sou i sense adonar-se'n (o sí) que li estan fent molt de mal a una professió que tant estime, que estan treballant alli per uns mèrits indignes per al periodisme i que no mereixen que se'ls diga periodistes.
Sé que alguns o algunes de vosaltres direu que sóc un radical, que si dic les veritats encara tindré més problemes per trobar una feina digna. Jo contestaria que si vaig estudiar periodisme era per tindre el privilegi de denunciar injustícies, de fer-ho amb dignitat i honradesa i que si treballar com a periodista ha de passar per dependre de persones com López Jaraba, Lola Johnson, Luis Redondo i els incompetents i patètics jefes que hi ha a RTVV, millor preferisc dedicar-me a una altra cosa amb el cap ben alt.
El PSPV, una mort anunciada
S´ha parlat i escrit molt aquests dies sobre el resultat de les eleccions al País Valencià. Les dues notícies més interessants, des del meu punt de vista, són la pèrdua de vots del PP (uns 70.000) i l'ascens de Compromís i EU. He llegit i escoltat que part d'eixe ascens de l'esquerra ve motivat pel bac del PSPV. Tal vegada siga així però, independentment dels anàlisis que es puguen fer, els resultats dels socialistes valencians no han sigut una sorpresa, almenys per a mi. El senyor Alarte i la seua directiva van voler donar la culpa, primerament, al fet que la marca PSOE està desgastada pel tema de la crisi. Les crítiques van aparèixer de seguida dins del seu partit i també entre la societat perquè Jorge Alarte no havia fet cap autocrítica.
Finalment l'ex alcalde d'Alaquàs va reconèixer que s'havien equivocat en la seua estratègia electoral i que ara calia fer esforços per millorar. La meua pregunta és: de segur que és només un error d'estratègia electoral? No serà que eixe partit necessita un canvi profund, d'estructura, d'idees i de projecte? Tal vegada una refundació?
La sensació que un té, i que també he escoltat entre companys de professió, és que el PSPV està molt còmode a l'oposició. No és possible que un grup parlamentari amb quasi 40 diputats (ara en tindrà 33) realitze menys feina que 4 membres del grup Compromís. La societat no vol això, vol que l'oposició treballe per intentar convéncer a la gent que ells són l'alternativa.
La falta d'autocrítica és un dels mals de la política, un dels elements que fa que la gent tinga desfecció cap els polítics. Eixa autocrítica, en el cas del PSPV, no significa dir que ens hem equivocat i ja està. Significa que un ha d'assumir les conseqüències dels horribles resultats electorals. En el cas d'Alarte per partida doble: ha encapçalat un projecte que ha estat fortament colpejat i és responsable de les llistes perquè va fer una depuració dins del partit i va col.locar els seus; totes eixes llistes també han fracassat. La seua eixida deuria ser la dimissió, però no ho farà. És molt fàcil quedar-se i estar assegut a l'hemicicle de Les Corts.
Finalment l'ex alcalde d'Alaquàs va reconèixer que s'havien equivocat en la seua estratègia electoral i que ara calia fer esforços per millorar. La meua pregunta és: de segur que és només un error d'estratègia electoral? No serà que eixe partit necessita un canvi profund, d'estructura, d'idees i de projecte? Tal vegada una refundació?
La sensació que un té, i que també he escoltat entre companys de professió, és que el PSPV està molt còmode a l'oposició. No és possible que un grup parlamentari amb quasi 40 diputats (ara en tindrà 33) realitze menys feina que 4 membres del grup Compromís. La societat no vol això, vol que l'oposició treballe per intentar convéncer a la gent que ells són l'alternativa.
La falta d'autocrítica és un dels mals de la política, un dels elements que fa que la gent tinga desfecció cap els polítics. Eixa autocrítica, en el cas del PSPV, no significa dir que ens hem equivocat i ja està. Significa que un ha d'assumir les conseqüències dels horribles resultats electorals. En el cas d'Alarte per partida doble: ha encapçalat un projecte que ha estat fortament colpejat i és responsable de les llistes perquè va fer una depuració dins del partit i va col.locar els seus; totes eixes llistes també han fracassat. La seua eixida deuria ser la dimissió, però no ho farà. És molt fàcil quedar-se i estar assegut a l'hemicicle de Les Corts.
Sobre Bildu
Esperaba un inicio de campaña electoral típico. La tradicional pegada de carteles y las sonrisas pertinentes de unos y otras darían inicio a dos semanas aburridas, en las que los partidos políticos sólo saben vender humo y poco más.
Pero la decisión del Tribunal Constitucional (TS) sobre Bildu ha trastocado los planes a más de uno/una. Tanto el PP como el PSOE estaban convencidos que el hecho que Bildu no se presentara a las elecciones podría ser positivo para sus resultados en las autonómicas y municipales porque, al fin y al cabo, de eso se trata, de sacar rédito electoral con el tema vasco.
Diría que la decisión del TS nos da la esperanza de creer que la justicia puede actuar de manera independiente si se lo propone. Con Bildu en las elecciones municipales de Euskadi se despejan dudas acerca de si el nacionalismo español es tan fuerte como lo pintan o si, en alguna ocasión, también pierde. En este caso ha perdido en favor de la democracia, porque creo que el tanto por ciento de vascos y vascas que se sienten representados por Bildu tienen derecho a eso, a votarles, como lo haremos nosotros y nosotras en otras zonas.
Algunos tertulianos y tertulianas y partidos como el PP ya han afirmado que con la decisión se está dando un paso atrás en la lucha contra el terrorismo. ¿No creéis que es un argumento cansino? ¿No es hora de decir basta y que dejen el tema de terrorismo como rédito electoral? A mí me importa hablar de la imposibilidad de que Francisco Camps quiera tener debates cara a cara, de la hipocresía de Esperanza Aguirre cuando dice que los imputados que hay en su lista lo son por chorradas, o de que se pueda acabar con la moda de ciertos partidos de no querer que se les pregunte en las ruedas de prensa.
Pero la decisión del Tribunal Constitucional (TS) sobre Bildu ha trastocado los planes a más de uno/una. Tanto el PP como el PSOE estaban convencidos que el hecho que Bildu no se presentara a las elecciones podría ser positivo para sus resultados en las autonómicas y municipales porque, al fin y al cabo, de eso se trata, de sacar rédito electoral con el tema vasco.
Diría que la decisión del TS nos da la esperanza de creer que la justicia puede actuar de manera independiente si se lo propone. Con Bildu en las elecciones municipales de Euskadi se despejan dudas acerca de si el nacionalismo español es tan fuerte como lo pintan o si, en alguna ocasión, también pierde. En este caso ha perdido en favor de la democracia, porque creo que el tanto por ciento de vascos y vascas que se sienten representados por Bildu tienen derecho a eso, a votarles, como lo haremos nosotros y nosotras en otras zonas.
Algunos tertulianos y tertulianas y partidos como el PP ya han afirmado que con la decisión se está dando un paso atrás en la lucha contra el terrorismo. ¿No creéis que es un argumento cansino? ¿No es hora de decir basta y que dejen el tema de terrorismo como rédito electoral? A mí me importa hablar de la imposibilidad de que Francisco Camps quiera tener debates cara a cara, de la hipocresía de Esperanza Aguirre cuando dice que los imputados que hay en su lista lo son por chorradas, o de que se pueda acabar con la moda de ciertos partidos de no querer que se les pregunte en las ruedas de prensa.
Gemma Amor es el primer síntoma de la derrota del PP valenciano en el 2015
Tal vez me llaméis iluso pero la decisión que ha tomado Gemma Amor de presentarse a la alcaldía de Benidorm por otro partido que no es el PP puede suponer el inicio de la derrota del PP valenciano en el año 2015.
Me podréis decir que la lucha interna entre zaplanistas/ripollistas y campsistas existe desde hace un tiempo y que, a pesar de ello, arrasarán en las próximas elecciones. Ahora bien, la gran diferencia es que, hasta ahora, nadie se había atrevido a romper del todo; la derecha valenciana ha permanecido prácticamente unida a pesar de las divergencias. Con Gemma Amor y otros ejemplos que también cabría resaltar -el ex alcalde de Calp, Morató y todos aquellos alcaldes y alcaldables ripollistas que se han posicionado en contra de Camps- la situación en el PP valenciano ha empeorado a pesar de sus mayorías absolutas.
Creo, sinceramente, que el 2011 será el punto más alto al cuál podrán llegar Camps y sus palmeros y que la erosión empezará a partir de ahora. Con Gemma Amor ha aparecido el primer síntoma grave. El siguiente problema será cuando Francisco Camps se siente en el banquillo. Por cierto, aunque no haría falta recordarlo, debo decir que el problema no son sólo los tres trajes, que también, sino lo que hay detrás de esos trajes. Lo comento por si vuelvo a escuchar que "això que et regalen tres tratges no és res".
Mientras tanto seguiré atento a la precampaña electoral.
Me podréis decir que la lucha interna entre zaplanistas/ripollistas y campsistas existe desde hace un tiempo y que, a pesar de ello, arrasarán en las próximas elecciones. Ahora bien, la gran diferencia es que, hasta ahora, nadie se había atrevido a romper del todo; la derecha valenciana ha permanecido prácticamente unida a pesar de las divergencias. Con Gemma Amor y otros ejemplos que también cabría resaltar -el ex alcalde de Calp, Morató y todos aquellos alcaldes y alcaldables ripollistas que se han posicionado en contra de Camps- la situación en el PP valenciano ha empeorado a pesar de sus mayorías absolutas.
Creo, sinceramente, que el 2011 será el punto más alto al cuál podrán llegar Camps y sus palmeros y que la erosión empezará a partir de ahora. Con Gemma Amor ha aparecido el primer síntoma grave. El siguiente problema será cuando Francisco Camps se siente en el banquillo. Por cierto, aunque no haría falta recordarlo, debo decir que el problema no son sólo los tres trajes, que también, sino lo que hay detrás de esos trajes. Lo comento por si vuelvo a escuchar que "això que et regalen tres tratges no és res".
Mientras tanto seguiré atento a la precampaña electoral.
Entre la música i l'actualitat: una bomba de rellotgeria
Mentre intente recomanar a la gran Maika Makovski, em venen idees que res tenen a veure amb la música. Cosa curiosa. Per una banda m'apareix la imatge de Bernie Ecclestone, perquè aquest matí he llegit que el magnat de la F1 cada any guanya més i més diners. Això em preocuparia menys si no fóra perquè part d'eixe benefici ha sigut i és gràcies al govern del senyor Camps. La política no existeix per provocar que el ric encara es faça més ric; s'ha d'entendre com una forma que tots siguen o intenten ser feliços els màxims dies possibles.
Quan desapareix la imatge tètrica d'Ecclestone torna a aparèixer la veu de Maika Makovski però, de seguida, una altra imatge m'incomoda: el jutge Garzón en la banqueta dels acusats. Sembla que hi ha gent que vol el món a l'inrevés, és a dir, que el jutge siga jutjat perquè vol aclarir què ha passat realment en el cas Gürtel. Diuen que eixe tipus d'escoltes estan fora de la llei. Fora de la llei? Eixes escoltes han demostrat el "negoci" que tenien certs personatges i és el jutge el qui ha de donar compte de la seua feina. Sense paraules.
Maika Makovski ve de nou als meus oïts. La coneguda com la PJ Harvey mallorquina em recorda que he de seguir amb la música perquè fora d'ella hi ha massa situacions incòmodes. Ai! Ara estic recordant unes declaracions de Camps sobre que els forts són els únics que resisteixen. Preferisc no comentar res al respecte i seguir amb la gran Maika Makovski.
Quan desapareix la imatge tètrica d'Ecclestone torna a aparèixer la veu de Maika Makovski però, de seguida, una altra imatge m'incomoda: el jutge Garzón en la banqueta dels acusats. Sembla que hi ha gent que vol el món a l'inrevés, és a dir, que el jutge siga jutjat perquè vol aclarir què ha passat realment en el cas Gürtel. Diuen que eixe tipus d'escoltes estan fora de la llei. Fora de la llei? Eixes escoltes han demostrat el "negoci" que tenien certs personatges i és el jutge el qui ha de donar compte de la seua feina. Sense paraules.
Maika Makovski ve de nou als meus oïts. La coneguda com la PJ Harvey mallorquina em recorda que he de seguir amb la música perquè fora d'ella hi ha massa situacions incòmodes. Ai! Ara estic recordant unes declaracions de Camps sobre que els forts són els únics que resisteixen. Preferisc no comentar res al respecte i seguir amb la gran Maika Makovski.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)