S´ha parlat i escrit molt aquests dies sobre el resultat de les eleccions al País Valencià. Les dues notícies més interessants, des del meu punt de vista, són la pèrdua de vots del PP (uns 70.000) i l'ascens de Compromís i EU. He llegit i escoltat que part d'eixe ascens de l'esquerra ve motivat pel bac del PSPV. Tal vegada siga així però, independentment dels anàlisis que es puguen fer, els resultats dels socialistes valencians no han sigut una sorpresa, almenys per a mi. El senyor Alarte i la seua directiva van voler donar la culpa, primerament, al fet que la marca PSOE està desgastada pel tema de la crisi. Les crítiques van aparèixer de seguida dins del seu partit i també entre la societat perquè Jorge Alarte no havia fet cap autocrítica.
Finalment l'ex alcalde d'Alaquàs va reconèixer que s'havien equivocat en la seua estratègia electoral i que ara calia fer esforços per millorar. La meua pregunta és: de segur que és només un error d'estratègia electoral? No serà que eixe partit necessita un canvi profund, d'estructura, d'idees i de projecte? Tal vegada una refundació?
La sensació que un té, i que també he escoltat entre companys de professió, és que el PSPV està molt còmode a l'oposició. No és possible que un grup parlamentari amb quasi 40 diputats (ara en tindrà 33) realitze menys feina que 4 membres del grup Compromís. La societat no vol això, vol que l'oposició treballe per intentar convéncer a la gent que ells són l'alternativa.
La falta d'autocrítica és un dels mals de la política, un dels elements que fa que la gent tinga desfecció cap els polítics. Eixa autocrítica, en el cas del PSPV, no significa dir que ens hem equivocat i ja està. Significa que un ha d'assumir les conseqüències dels horribles resultats electorals. En el cas d'Alarte per partida doble: ha encapçalat un projecte que ha estat fortament colpejat i és responsable de les llistes perquè va fer una depuració dins del partit i va col.locar els seus; totes eixes llistes també han fracassat. La seua eixida deuria ser la dimissió, però no ho farà. És molt fàcil quedar-se i estar assegut a l'hemicicle de Les Corts.
