Me habían hablado de este grupo de Jaén, pero no les había prestado atención. Este verano fui al Low Cost Festival de Benidorm y, casualidad, Guadalupe Plata iban a tocar en uno de los tres escenarios. Decidí ir a verlos y dejar a un lado a Mando Diao (vistos y revistos) y la verdad es que fue un acierto. Los de Úbeda me dejaron boquiabierto. El rock-blues del desierto, que diría yo, fuertemente posicionado por la voz y la guitarra de Pedro de Dios es espectacular. El estilo es interesante, pegadizo, de alguien que provenga de una ciudad perdida del desierto de Arizona. Pero lo más sorprendente es el bajo. Mejor dicho, no es un bajo, es un barreño que hace de bajo. Os dejo con una de sus mejore canciones: "Baby, me vuelves loco". Os lo recomiendo en directo.
Blog personal en el que hablo de mi experiencia como emigrante en México y como responsable de Marketing Digital.
Hace tiempo que reivindico el rock de garaje, con sus guitarras sucias pero sugerentes. Si el otro día recomendaba a Little Barrie, grupo poco conocido pero con una trayectoria interesante, hoy me gustaría hablar de los Black Rebel Motorcycle Club. El grupo de San Francisco sí que ha tenido repercusión en Europa, también en España (por ejemplo, han estado en el FIB). El grupo encabezado por Peter Hayes está en activo desde el año 98 y han pasado por todo. El reconocimiento les ha llegado. Los BRMO podrían ser los cabeza visibles de proyectos menos reconocidos pero también interesantes, como The Ohh Sees o The Strange Boys. Pero tiempo al tiempo. Os dejo uno de los temas de BRMO para abrir boca, "Berlín".
Little Barrie, rock al servicio del garaje
Con Little Barrie nos encontramos otro grupo que no tiene problemas en tirar del rock sucio en el que la guitarra es la gran protagonista. Este grupo inglés llevan más de 10 años en el panorama musical, aunque sus ecos no nos han llegado con la fuerza que hubiésemos querido. Con su último trabajo, King of The Waves, Little Barrie nos transporta a un ambiente garajero propio de grupos como Black Rebel Motorcycle Club o Hoggboy. Os dejo con una de las canciones de su último LP, Surf Hell.
http://www.youtube.com/watch?v=eHmsblNnnGM
http://www.youtube.com/watch?v=eHmsblNnnGM
El primer grup que voldria recomanar per al mes d'abril és Norton
El primer grup que voldria recomanar per al mes d'abril és Norton. Són portuguesos i alguns els comparen amb els valencians Polock. Ací vos deixe una versió que han fet de la cançó Pump up the Jam de Technotronic.
De com les lletres no són el més important en una cançó
La setmana passada vaig fer un curs de periodisme musical i les conclusions són positives. Va ser interessant poder compartir hores amb companys i companyes amb estils de música diferents, inquietuds i formació periodística distintes, però tots amb una cosa en comú: no podem viure sense la música.
La sorpresa va ser quan vaig dir enmig d'una classe que a hores d'ara no m'importa molt la lletra de les cançons, perquè la considere un instrument més, com puga ser un bon baix, una bona guitarra o el so perfecte d'una bateria. Els meus companys i companyes i el mestre inclòs no ho podien entendre perquè per a ells i elles no es pot separar lletra i música. Però jo ho faig.
Certament sí que hi han hagut lletres que m'han impactat al llarg dels anys gràcies a cançons de Bob Dylan o Bruce Springsteen. Però en aquests moments no busque una veu o una lletra en concret, perquè quan escolte música estic més pendent d'un sol de guitarra o d'una bateria que em deixe quasi atontat.
Algú de vosaltres podrà dir-me que és una pèrdua de temps que escolte grups que canten i que si no seria millor que només poguera tindre entre les meues mans el treball de grups instrumentals. No sabria què dir, només que ara estic eufòric perquè estic escoltant un grup que té el nom de Shout Out Louds i que em deixa sense paraules. Ah! I no sé el que estan cantant perquè no faig l'esforç per entendre'ls.
La sorpresa va ser quan vaig dir enmig d'una classe que a hores d'ara no m'importa molt la lletra de les cançons, perquè la considere un instrument més, com puga ser un bon baix, una bona guitarra o el so perfecte d'una bateria. Els meus companys i companyes i el mestre inclòs no ho podien entendre perquè per a ells i elles no es pot separar lletra i música. Però jo ho faig.
Certament sí que hi han hagut lletres que m'han impactat al llarg dels anys gràcies a cançons de Bob Dylan o Bruce Springsteen. Però en aquests moments no busque una veu o una lletra en concret, perquè quan escolte música estic més pendent d'un sol de guitarra o d'una bateria que em deixe quasi atontat.
Algú de vosaltres podrà dir-me que és una pèrdua de temps que escolte grups que canten i que si no seria millor que només poguera tindre entre les meues mans el treball de grups instrumentals. No sabria què dir, només que ara estic eufòric perquè estic escoltant un grup que té el nom de Shout Out Louds i que em deixa sense paraules. Ah! I no sé el que estan cantant perquè no faig l'esforç per entendre'ls.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)