La setmana passada vaig fer un curs de periodisme musical i les conclusions són positives. Va ser interessant poder compartir hores amb companys i companyes amb estils de música diferents, inquietuds i formació periodística distintes, però tots amb una cosa en comú: no podem viure sense la música.
La sorpresa va ser quan vaig dir enmig d'una classe que a hores d'ara no m'importa molt la lletra de les cançons, perquè la considere un instrument més, com puga ser un bon baix, una bona guitarra o el so perfecte d'una bateria. Els meus companys i companyes i el mestre inclòs no ho podien entendre perquè per a ells i elles no es pot separar lletra i música. Però jo ho faig.
Certament sí que hi han hagut lletres que m'han impactat al llarg dels anys gràcies a cançons de Bob Dylan o Bruce Springsteen. Però en aquests moments no busque una veu o una lletra en concret, perquè quan escolte música estic més pendent d'un sol de guitarra o d'una bateria que em deixe quasi atontat.
Algú de vosaltres podrà dir-me que és una pèrdua de temps que escolte grups que canten i que si no seria millor que només poguera tindre entre les meues mans el treball de grups instrumentals. No sabria què dir, només que ara estic eufòric perquè estic escoltant un grup que té el nom de Shout Out Louds i que em deixa sense paraules. Ah! I no sé el que estan cantant perquè no faig l'esforç per entendre'ls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario