Sergi Busquets és imprescindible per al Barça

Els qui em coneixen saben del meu barcelonisme. Fa temps que volia parlar del Barça actual, però molta gent ja ho ha fet i no crec que jo aporte res interessant al que ja s'ha dit. Però cada vegada que veig jugar l'equip de Guardiola m'entren eixes ganes d'escriure alguna cosa, d'alliberar el meu sentiment. Quan estic davant la televisió i mire a dreta i esquerra em pregunte el següent: som conscients del que estem vivint? Estem pensant que possiblement no tornarem a veure un Barça que jugue al futbol com ho està fent ara?
Sembla que estem tan acostumats que ho veiem com a una cosa habitual. Fins i tot ens queixem quan l'equip no té un bon dia o quan fallen alguna ocasió clara. Jo sempre dic el mateix: mentre arriben a porteria i continuen fent el joc que fan no hi ha problema. Aquest Barça serà recordat per Messi, Iniesta i Xavi, tres cracks que converteixen el futbol en alegria.
Però jo també voldria afegir un altre nom: Sergi Busquets. Considere que, en aquests moments, el fill d'eixe porter cruyffista és imprescindible per al Barça. Entenc que Iniesta i Xavi necessiten un jugador com ell per darrere, un jugador que faça el mig del camp gran, que siga capaç de destruir i de donar la primera o la segona passada, i un jugador capaç d'ajudar a la defensa en moments difícils, com vam poder veure contra l'Atlètic de Madrid; Busquets semblava un central! Al Vicente Calderón encara va fer més gran eixe mig del camp i Iniesta i Xavi tenien molt més espai per crear el joc.
L'altre dia comentava amb un amic que Busquets és dels més intel.ligents de l'equip i em reafirme. Llig els partits a la perfecció, sempre està en el moment adequat quan toca pressionar o tallar una pilota; si la pot donar de primeres no ho fa en més tocs i això significa que abans que li la passen ja sap on està el seu company. Des del meu punt de vista Busquets és insustituible; bé, no pot jugar tots els partits però quan no ho fa es nota molt, moltíssim. Espere que Mascherano agafe prompte el fil del Barça i no faça com l'altre dia quan li van traure targeta grota en la seua primera acció.

Les amistats perilloses de Ximo Ferrando

La bomba del cas Brugal ha esclatat en la cara del sector zaplanista del PP valencià. Les últimes notícies ens detallen suposats casos de corrupció que afecten, entre altres, a José Joaquín Ripoll, president de la Diputació d'Alacant, i a Mónica Lorente, alcaldesa d'Oriola. Curiosament aquests dos noms els coneix ben bé Ximo Ferrando. De fet l'alcalde d'Ondara s'ha vanagloriat en nombroses ocasions de les bones relacions que té amb el senyor Ripoll i que gràcies a elles Ondara rep molts diners de la Diputació. M'agradaria saber què dirà ara Ximo Ferrando. El defensarà? Si ho fa, amb quins arguments? Creu que és ètic que un càrrec públic ha de mantindre's en el mateix si està imputat? És cert que la Diputació d'Alacant ha tancat l'aixeta i ara no vindran tants diners al poble? El grau d'amistat que té Ximo Ferrando arriba al punt que l'actual alcalde d'Ondara té previst fer carrera política més enllà d'Ondara? Totes aquestes preguntes no m'agradaria que a mi me les feren, precisament perquè no m'agradaria tindre una amistat com la que el senyor Ferrando té amb José Joaquín Ripoll, un home que suposadament ha rebut pisos i altres coses perquè personatges com els empresaris Fenoll i Ortiz es queden amb la brossa de la Vega Baixa.
Però les amistats perilloses de l'alcalde d'Ondara no es queden amb Ripoll. L'any passat, a les festes de Sant Jaume, vam poder veure a tots els regidors de l'equip de govern del PP d'Ondara ballant i passant-s'ho d'allò més bé amb càrrecs del PP de la Diputació, entre ells l'alcaldesa d'Oriola, Mónica Lorente, també imputada en el cas Brugal. La senyora Lorente, zaplanista-ripollista convençuda (com també ho és Ximo Ferrando) és una de les mans dretes de Ripoll. Jo li preguntaria al batle d'Ondara si tornaria a convidar a Mónica Lorente, amb totes les despeses pagades, si troba bé que l'empresari Fenoll li va pagar, suposadament, la campanya electoral del 2007 a canvi de quedar-se amb el contracte de la brossa a la ciutat d'Oriola o si creu que és digne d'un polític intentar que una persona morta votara per al PP mitjançant una altra persona que se li semblava en el DNI. El senyor Ferrando continuarà com si res passara o farà com Mariano Rajoy i mirarà cap a un altre costat? Jo ho tindria claríssim, fugiria el més ràpidament possible. Ara bé, tal vegada haurà de baixar el braç com a contraprestació a alguna cosa.

Quan no es vol dir tota la veritat del pacte entre Benissa i Teulada

Fa uns dies ens vam desdejunar amb una notícia que els protagonistes la volien vendre com un acte de solidaritat, d'estar conscienciats per la crisi, en definitiva de fer veure que és un acte exemplar. Em referisc a l'acord al qual van arribar els alcaldes de Benissa i de Teulada, ambdós del PP, per a compartir serveis. La intenció, segons ells, és la de reduir les despeses i poder aprofitar aquelles instal.lacions o equipaments que té el poble veí i que no té el seu. Per a resumir-ho es tractarà de compartir despeses. El problema de les informacions que provenen dels polítics és que ells i elles te la conten com els interessa i intentant evitar el rerefons que hi ha en cada notícia. Quan vaig llegir la informació em vaig quedar estupefacte perquè en la fotografia apareixien els dos alcaldes com els grans protagonistes, com els salvadors de la pàtria fent front a la crisi. Però, és clar, a ells no els escoltareu dir que açò ho fan perquè reconeixen que tenen un deute molt important en els seus respectius ajuntaments, que aquest pacte és una manera de reconéixer que no han administrat bé els diners dels seus ciutadans i que han endeutat el poble. Si tenim en compte la informació que apareix en els mitjans de comunicació la història és ben diferent, la de dos homes recreats en les fotos, en les bones intencions però sense dir tota la veritat.
Sempre diuen que pots veure el got mig ple o mig buit; els alcaldes de Benissa i de Teulada l'han vist totalment ple quan dins del got no hi ha res.

Un racó on cap tot el món

Aquest xicotet racó no és més que una manera d'expressar allò que veig i sent, un moment per a la reflexió, la crítica i el bon rotllo. Perquè crec que ací cap de tot, des d'un escrit sobre una determinada cosa del poble, a un jugador de futbol o de bàsquet, o des d'una actuació musical a una presentació. Siga el que siga, jo i tots i totes podem compartir-ho i anem a fer-ho. Benvinguts a aquest racó humil, senzill, però orgullós d'estar entre vosaltres. Salut!