Tal vez me llaméis iluso pero la decisión que ha tomado Gemma Amor de presentarse a la alcaldía de Benidorm por otro partido que no es el PP puede suponer el inicio de la derrota del PP valenciano en el año 2015.
Me podréis decir que la lucha interna entre zaplanistas/ripollistas y campsistas existe desde hace un tiempo y que, a pesar de ello, arrasarán en las próximas elecciones. Ahora bien, la gran diferencia es que, hasta ahora, nadie se había atrevido a romper del todo; la derecha valenciana ha permanecido prácticamente unida a pesar de las divergencias. Con Gemma Amor y otros ejemplos que también cabría resaltar -el ex alcalde de Calp, Morató y todos aquellos alcaldes y alcaldables ripollistas que se han posicionado en contra de Camps- la situación en el PP valenciano ha empeorado a pesar de sus mayorías absolutas.
Creo, sinceramente, que el 2011 será el punto más alto al cuál podrán llegar Camps y sus palmeros y que la erosión empezará a partir de ahora. Con Gemma Amor ha aparecido el primer síntoma grave. El siguiente problema será cuando Francisco Camps se siente en el banquillo. Por cierto, aunque no haría falta recordarlo, debo decir que el problema no son sólo los tres trajes, que también, sino lo que hay detrás de esos trajes. Lo comento por si vuelvo a escuchar que "això que et regalen tres tratges no és res".
Mientras tanto seguiré atento a la precampaña electoral.
Entre la música i l'actualitat: una bomba de rellotgeria
Mentre intente recomanar a la gran Maika Makovski, em venen idees que res tenen a veure amb la música. Cosa curiosa. Per una banda m'apareix la imatge de Bernie Ecclestone, perquè aquest matí he llegit que el magnat de la F1 cada any guanya més i més diners. Això em preocuparia menys si no fóra perquè part d'eixe benefici ha sigut i és gràcies al govern del senyor Camps. La política no existeix per provocar que el ric encara es faça més ric; s'ha d'entendre com una forma que tots siguen o intenten ser feliços els màxims dies possibles.
Quan desapareix la imatge tètrica d'Ecclestone torna a aparèixer la veu de Maika Makovski però, de seguida, una altra imatge m'incomoda: el jutge Garzón en la banqueta dels acusats. Sembla que hi ha gent que vol el món a l'inrevés, és a dir, que el jutge siga jutjat perquè vol aclarir què ha passat realment en el cas Gürtel. Diuen que eixe tipus d'escoltes estan fora de la llei. Fora de la llei? Eixes escoltes han demostrat el "negoci" que tenien certs personatges i és el jutge el qui ha de donar compte de la seua feina. Sense paraules.
Maika Makovski ve de nou als meus oïts. La coneguda com la PJ Harvey mallorquina em recorda que he de seguir amb la música perquè fora d'ella hi ha massa situacions incòmodes. Ai! Ara estic recordant unes declaracions de Camps sobre que els forts són els únics que resisteixen. Preferisc no comentar res al respecte i seguir amb la gran Maika Makovski.
Quan desapareix la imatge tètrica d'Ecclestone torna a aparèixer la veu de Maika Makovski però, de seguida, una altra imatge m'incomoda: el jutge Garzón en la banqueta dels acusats. Sembla que hi ha gent que vol el món a l'inrevés, és a dir, que el jutge siga jutjat perquè vol aclarir què ha passat realment en el cas Gürtel. Diuen que eixe tipus d'escoltes estan fora de la llei. Fora de la llei? Eixes escoltes han demostrat el "negoci" que tenien certs personatges i és el jutge el qui ha de donar compte de la seua feina. Sense paraules.
Maika Makovski ve de nou als meus oïts. La coneguda com la PJ Harvey mallorquina em recorda que he de seguir amb la música perquè fora d'ella hi ha massa situacions incòmodes. Ai! Ara estic recordant unes declaracions de Camps sobre que els forts són els únics que resisteixen. Preferisc no comentar res al respecte i seguir amb la gran Maika Makovski.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)