Mentre intente recomanar a la gran Maika Makovski, em venen idees que res tenen a veure amb la música. Cosa curiosa. Per una banda m'apareix la imatge de Bernie Ecclestone, perquè aquest matí he llegit que el magnat de la F1 cada any guanya més i més diners. Això em preocuparia menys si no fóra perquè part d'eixe benefici ha sigut i és gràcies al govern del senyor Camps. La política no existeix per provocar que el ric encara es faça més ric; s'ha d'entendre com una forma que tots siguen o intenten ser feliços els màxims dies possibles.
Quan desapareix la imatge tètrica d'Ecclestone torna a aparèixer la veu de Maika Makovski però, de seguida, una altra imatge m'incomoda: el jutge Garzón en la banqueta dels acusats. Sembla que hi ha gent que vol el món a l'inrevés, és a dir, que el jutge siga jutjat perquè vol aclarir què ha passat realment en el cas Gürtel. Diuen que eixe tipus d'escoltes estan fora de la llei. Fora de la llei? Eixes escoltes han demostrat el "negoci" que tenien certs personatges i és el jutge el qui ha de donar compte de la seua feina. Sense paraules.
Maika Makovski ve de nou als meus oïts. La coneguda com la PJ Harvey mallorquina em recorda que he de seguir amb la música perquè fora d'ella hi ha massa situacions incòmodes. Ai! Ara estic recordant unes declaracions de Camps sobre que els forts són els únics que resisteixen. Preferisc no comentar res al respecte i seguir amb la gran Maika Makovski.
No hay comentarios:
Publicar un comentario