Avui vaig a fer un parèntesi perquè m'agradaria poder escriure algunes paraules sobre les eleccions que es van produir el passat diumenge 24 de maig al País Valencià. Em sent amb la necessitat de fer-ho perquè des d'eixe dia tinc un sentiment d'alliberament, com si a la meua terra haguérem acabat amb un règim dictatorial.
Veure des de la distància l'alegria de molta gent que va eixir al carrer per celebrar la derrota del PP, rebre missatges d'amics contents perquè iniciem una nova etapa, que la meua dona em diguera que "estoy muy contenta por ti porque sé que este cambio lo querías desde hace mucho tiempo", és el que esperava un dia sí i un altre també. Em van vindre a la ment moltíssimes imatges, situacions, frases.
Des d'aquell que un dia em va dir que "sóc apolític" i després es va convertir en regidor del PP fins a un altre que em va contestar que "a tu no et tocava aprovar oposicions a RTVV perquè hi ha molts compromisos abans", moments que no oblidaré mai i que em van fer sentir que, efectivament, no estava en un país normal.
Sempre he tingut el privilegi de dir el que pense, de no amagar-me i deixar clar que sóc d'esquerres. Ser així m'ha dut, de vegades, a tindre problemes i, per què no dir-ho, a haver d'emigrar per poder treballar. Però jo estava tranquil perquè des que vote (i coincideix amb la presència del PP a la Generalitat Valenciana), sempre he tractat de lluitar per un canvi, no només per mitjà del vot sinó també en manifestacions, articles d'opinió i depuracions al treball, i perquè tenia i tinc el dret a expressar el que pense sense que això poguera afectar a la meua situació personal o de feina.
Jo volia que arribara aquest dia, volia tornar a respirar aire fresc, volia sentir el que era guanyar unes eleccions, volia veure la reacció de la gent farta, cansada de corruptes, de mal govern, de polítics que s'han dedicat molts anys a saquejar els diners de tots, a posar a amics, coneguts i familiars en llocs de l'administració pública sense tindre capacitat, a robar, robar i robar, polítics que han destruït la sanitat i l'educació públiques, el valencià i la nostra cultura, polítics que només han buscat omplir-se les butxaques i mantindre el seu seint.
Jo volia el canvi i per fi ha arribat. I ara què? Des del mateix diumenge estic escoltant i llegint moltes especulacions, teories i possibles pactes de govern. Crec que el nerviosisme pel canvi està més fora dels propis partits polítics i hem d'estar tranquils i tindre paciència. Les eleccions han aconseguit que el PP deixe de tindre majoria absoluta i que, per tant és possible un govern d'esquerres per mitjà d'un pacte de govern. Sembla que Compromís i PSOE podrien signar-lo i hem de deixar que parlen, que debaten, que arriben a conclusions, que arriben al què i no al qui i endavant. Què guanyem els qui hem esperat tant de temps per aquest canvi a fer suposicions, a buscar 5 peus al gat si no estem en eixes negociacions?
Puc entendre i entenc que la il.lusió és tan gran que voldríem que el pacte ja estiguera fet i que des de ja mateix posaren en marxa les polítiques que ens mereixem els valencians. Si vam aguantar 20 anys de govern del PP crec que podrem aguantar uns quants dies més. El més important és que el canvi ja ha arribat, que hem d'estar contents com la gent ha dit PROU, gaudir de l'alegria de les persones de bé, creuar-te pel carrer i notar un ambient diferent, d'il.lusió, d'emoció i d'alegria...I ho dic jo que estic a Mèxic, lluny però a la vegada prop de vosaltres. Des d'ací jo note eixe canvi d'ambient. Permetem-nos gaudir uns dies, esperar, confiar perquè tot arriba, fins i tot que Rita Barberá deixe de ser alcaldessa de València.
No hay comentarios:
Publicar un comentario