Páginas

Quan córrer una mitja marató no és ser un covard

Diu un ex jugador del Barça que córrer és de covards. No sé si té raó però l'altre dia a la Mitja Marató de Santa Pola hi havien més de 8.000 covards. Amb una temperatura d'uns 4 graus i amb vent, tots ells/elles es van llençar a fer els 21 km que tenia la prova. Entre els participants em trobava jo, un humil corredor que fa aquestes coses perquè li agrada, perquè és una forma de fer esport, de superar-se i també de deixar a un costat els problemes per un espai de temps.
Encara hi han moltes persones que ens veuen córrer i fan cara d'estranyats. No li troben una explicació. En aquestes situacions tampoc no sé com fer-los canviar d'idea, perquè crec que córrer és un sentiment, una expressió del teu cos.
En alguns trams de la cursa de Santa Pola ens creuàvem uns amb els altres. Em fixava amb les cares dels corredors i les corredores. Uns feien cara d'anar patint, altres d'anar a un ritme tranquil, i alguns amb un somriure. Eixa és la clau. Si fas les coses amb un somriure tot va millor.
Evidentment has d'entrenar i has de fer km per poder participar en mitges maratons o maratons, però crec que el 75% de l'èxit té a veure amb el pensament, amb la teua disposició a l'hora d'afrontar un repte com el de l'altre dia a Santa Pola. Si estàs més content i més alegre tal vegada tingues més bon resultat que si estàs pensant en situacions negatives.
Gent de totes les edats i condicions, tots ells, tots nosaltres estàvem alli, disposats a córrer, a gaudir, a patir, a compartir. Una mitja marató per a no oblidar per la bona organització, pels nombrosos aficionats que animaven els carrers de la ciutat i per l'èxit personal de cadascú.
Ah! I per a res em sent un covard.

1 comentario: