Mentre Rita Barberà s'enfada perquè les elèctriques li reclamen que pague,l'alcaldessa de València fa tots els esforços necessaris perquè la final de la Copa Davis es dispute al cap i casal, amb les despeses que això comporta. Alfonso Rus s'ha posat les mans al cap després d'escoltar l'increment de la taxa de fem de l'EMTRE i els sous dels seus directius i d'alguns treballadors.
Mentre Lola Johnson diu que la dimissió de Camps no es va donar en directe per qüestions tècniques (crec que deuria anar a parlar amb els periodistes que estaven eixe dia alli), Canal 9 continua manipulant gràcies al beneplàcit del govern d'Alberto Fabra.
Mentre el Conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, reconeix a Intersindical que si per ell fóra es carregaria "els grans events" perquè no són rentables, el Consell afirma que el GP de Fòrmula es mantindrà fins al 2014 i amb possibilitats d'ampliar-lo per més anys.
Mentre Alfonso Rus actua com a cacic en la Diputació de València quan diu que llevarà el sou als membres de l'oposició que es reafirmen en l'opinió que s'han de suprimir les diputacions, el també alcalde de Xàtiva es posa les mans al cap per l'augment de la taxa del fem de l'EMTRE i del sou dels directius i de certs treballadors d'eixa empresa.
A tot això, Alberto Fabra vol fer un retall del pressupost i ha assegurat que no tocarà les qüestions relacionades amb sanitat, educació o polítiques socials. El President de la Generalitat sembla oblidar-se que José Císcar s'ha cansat de dir que es prestarà sòl públic per a fer centres concertats. I també s'oblida que les polítiques socials pràcticament no les apliquen si tenim en compte algunes dades, com ara que no desenvolupen com cal la llei de dependència o deuen diners a centres de discapacitats psíquics. Això sí que és un drama i una preocupació. Mentrestant, el molt honorable continuarà enxufant gent del seu entorn i seguirà fent literatura. A hores d'ara, res del que ha promés ha cumplit. I els dies passen molt de pressa senyor Fabra.
Rajoy está preparado para gobernar? Y Rubalcaba?
¿Qué le ha pasado a Mariano Rajoy de un tiempo a esta parte? En sus últimas intervenciones públicas, el candidato del PP ha sido más cauto a la hora de explicar sus propuestas económicas. ¿Tal vez ha visto las orejas al lobo ahora y no antes? ¿Tal vez es una estrategia electoral? ¿O se trata de un actitud defensiva por si tampoco es capaz de crear empleo y de solucionar el problema de la crisis económica en España?.
Bien es cierto que Rajoy tiene un doble trabajo. Por una parte convencer al electorado fluctuante para que le voten. Por otro lado desdecir lo que algunos de sus compañeros han afirmado en las últimas semanas. No es una novedad para el candidado popular, pero ahora que se acerca el 20N no debe hacerle mucha gracia gastar energía en desmentir afirmaciones como las de González Pons cuando dijo que el PP crearía 3'5 millones de puestos de trabajo.
Lo realmente preocupante en el caso de Mariano Rajoy es que sus explicaciones, sus declaraciones no llegan a ser nunca claras. Un ejemplo lo podríamos encontrar en su última intervención cuando un periodista le preguntó si mantendrá la congelación de las pensiones o el impuesto de patrimonio si gana. Su respuesta, vaga, abstracta como siempre, no aclaró nada. Sólo afirmó que dependerá de la situación de cada momento.
Por su parte, Alfredo Pérez Rubalcaba, el candidato socialista, ha trasladado a la población una serie de propuesta que pueden ser interesantes desde el punto de vista económico pero, si realmente cree que son necesarias, por qué no las ha promovido mientras ha estado en el Gobierno de Zapatero?
Podríamos decir que se tratan de políticos profesionales, entendido como aquellos o aquellas que son capaces de responderte aquello que no le has preguntado, de salirse por la tangente cuando es necesario y dejar al periodista sin contestación. Rubalcaba parece esforzarse más que Rajoy, pero es uno de los grandes vicios de una clase, la política, que se piensan que son eso, una clase, cuando simplemente son nuestros representantes.
Unos políticos que no dudan en apuntarse al carro del vencedor si es necesario. La pregunta que yo haría a Mariano Rajoy y a Pérez Rubalcaba es la siguiente: si el Consejo de Informativos de RTVE no se hubiese rebelado contra la idea del Consejo de Administración de controlar el sistema de edición de los informativos de la cadena pública, hubiesen salido a criticar la propuesta? Siempre todo a posteriori, como cuando se pone solución a un problema cuando este problema ya ha surgido.
Mientras tanto, seguiré creyendo que la población se desentenderá más de la política a medida que los políticos no quieran acercarse a ella.
Bien es cierto que Rajoy tiene un doble trabajo. Por una parte convencer al electorado fluctuante para que le voten. Por otro lado desdecir lo que algunos de sus compañeros han afirmado en las últimas semanas. No es una novedad para el candidado popular, pero ahora que se acerca el 20N no debe hacerle mucha gracia gastar energía en desmentir afirmaciones como las de González Pons cuando dijo que el PP crearía 3'5 millones de puestos de trabajo.
Lo realmente preocupante en el caso de Mariano Rajoy es que sus explicaciones, sus declaraciones no llegan a ser nunca claras. Un ejemplo lo podríamos encontrar en su última intervención cuando un periodista le preguntó si mantendrá la congelación de las pensiones o el impuesto de patrimonio si gana. Su respuesta, vaga, abstracta como siempre, no aclaró nada. Sólo afirmó que dependerá de la situación de cada momento.
Por su parte, Alfredo Pérez Rubalcaba, el candidato socialista, ha trasladado a la población una serie de propuesta que pueden ser interesantes desde el punto de vista económico pero, si realmente cree que son necesarias, por qué no las ha promovido mientras ha estado en el Gobierno de Zapatero?
Podríamos decir que se tratan de políticos profesionales, entendido como aquellos o aquellas que son capaces de responderte aquello que no le has preguntado, de salirse por la tangente cuando es necesario y dejar al periodista sin contestación. Rubalcaba parece esforzarse más que Rajoy, pero es uno de los grandes vicios de una clase, la política, que se piensan que son eso, una clase, cuando simplemente son nuestros representantes.
Unos políticos que no dudan en apuntarse al carro del vencedor si es necesario. La pregunta que yo haría a Mariano Rajoy y a Pérez Rubalcaba es la siguiente: si el Consejo de Informativos de RTVE no se hubiese rebelado contra la idea del Consejo de Administración de controlar el sistema de edición de los informativos de la cadena pública, hubiesen salido a criticar la propuesta? Siempre todo a posteriori, como cuando se pone solución a un problema cuando este problema ya ha surgido.
Mientras tanto, seguiré creyendo que la población se desentenderá más de la política a medida que los políticos no quieran acercarse a ella.
La incohèrencia del PP amb l'impost de patrimoni
La reinstauració de l'impost de patrimoni és una bona notícia per als qui creuen, com jo, que els qui més tenen han de pagar més. Com tot en aquesta vida, les persones necessiten crear discussions perquè no siga tan avorrit. Això és el que ha fet el PP, CiU i PNB, que es van abstindre ahir al Congrés dels Diputats.
Sembla sorprenent la postura del PP encapçalat per Mariano Rajoy. Aquest partit està en disposició de governar després del 20N però no se sap ben bé quina és la seua postura amb determinats temes, com ara l'impost de patrimoni. M'explique. Durant els dies i les setmanes abans de la votació, quan es va saber que el Govern de Zapatero volia reinstaurar aquest impost, de seguida van eixir els membres més destacats del Partit Popular per a dir que estava mal fet, que eixe impost no sol.luciona res i que perjudicaria a les classes mitjanes. La seua incoherència, per tant, és significativa si després han decidit abstindre's i no votar en contra.
És preocupant, al meu parer, que un dels arguments de Mariano Rajoy, González Pons, Dolores de Cospedal o Cristóbal Montoro siga que perjudicarà a la classe mitjana. No es pot entendre que diguen això si aquest impost es gravarà a aquells i a aquelles que tinguen un patrimoni a partir de 700.000 euros. Realment creuen que una persona de classe mitjana pot tindre un patrimoni com a mínim d'eixa quantitat? Coneixen la realitat de la societat espanyola? O, simplement, es tracta de dir la contrària perquè interessa a nivell electoral, és a dir, enfonsar encara més al rival per guanyar com siga?
Més sorprenent és que el Conseller d'Hisenda de la Generalitat Valenciana, el senyor José Manuel Vela, també utilitze eixe argument per dir que el Consell de Fabra no va a posar en marxa l'impost de patrimoni. Com pot dir això si tenim en compte algunes dades econòmiques que afecten al País Valencià? Com pot afirmar que eixe impost pot afectar a la classe mitjana valenciana si cada dia tenim males notícies relacionades amb desnonaments perquè no es poden pagar les hipoteques, amb ERO's a les empreses o amb el deute desorbitant en els comptes de la Generalitat?
Sembla ser que Alberto Fabra vol seguir el camí del seu amic Francisco Camps, és a dir, dir no a totes aquelles lleis que vinguen del govern espanyol mentre aquest siga socialista. Això sí, ahir Vela ja va reconèixer que necessiten la seua ajuda per tirar endavant.
Mentrestant, el President de la Generalitat fa la seua pensant-se que no ha eixit de l'armari. El nomenament de Núria Romeral, ex cap de premsa de Camps, com a nova directora de Ràdio 9 i el manteniment de López Jaraba com a director de RTVV és un símptoma que Fabra vol fer el mateix que feia el seu amic: controlar el mitjà públic de tots els valencians amb persones que treballen i han treballat pel bé del PP. Si la societat valenciana tinguera la capacitat de rebel.lar-se contra això, més d'una decisió dels polítics no aniria endavant.
Sembla sorprenent la postura del PP encapçalat per Mariano Rajoy. Aquest partit està en disposició de governar després del 20N però no se sap ben bé quina és la seua postura amb determinats temes, com ara l'impost de patrimoni. M'explique. Durant els dies i les setmanes abans de la votació, quan es va saber que el Govern de Zapatero volia reinstaurar aquest impost, de seguida van eixir els membres més destacats del Partit Popular per a dir que estava mal fet, que eixe impost no sol.luciona res i que perjudicaria a les classes mitjanes. La seua incoherència, per tant, és significativa si després han decidit abstindre's i no votar en contra.
És preocupant, al meu parer, que un dels arguments de Mariano Rajoy, González Pons, Dolores de Cospedal o Cristóbal Montoro siga que perjudicarà a la classe mitjana. No es pot entendre que diguen això si aquest impost es gravarà a aquells i a aquelles que tinguen un patrimoni a partir de 700.000 euros. Realment creuen que una persona de classe mitjana pot tindre un patrimoni com a mínim d'eixa quantitat? Coneixen la realitat de la societat espanyola? O, simplement, es tracta de dir la contrària perquè interessa a nivell electoral, és a dir, enfonsar encara més al rival per guanyar com siga?
Més sorprenent és que el Conseller d'Hisenda de la Generalitat Valenciana, el senyor José Manuel Vela, també utilitze eixe argument per dir que el Consell de Fabra no va a posar en marxa l'impost de patrimoni. Com pot dir això si tenim en compte algunes dades econòmiques que afecten al País Valencià? Com pot afirmar que eixe impost pot afectar a la classe mitjana valenciana si cada dia tenim males notícies relacionades amb desnonaments perquè no es poden pagar les hipoteques, amb ERO's a les empreses o amb el deute desorbitant en els comptes de la Generalitat?
Sembla ser que Alberto Fabra vol seguir el camí del seu amic Francisco Camps, és a dir, dir no a totes aquelles lleis que vinguen del govern espanyol mentre aquest siga socialista. Això sí, ahir Vela ja va reconèixer que necessiten la seua ajuda per tirar endavant.
Mentrestant, el President de la Generalitat fa la seua pensant-se que no ha eixit de l'armari. El nomenament de Núria Romeral, ex cap de premsa de Camps, com a nova directora de Ràdio 9 i el manteniment de López Jaraba com a director de RTVV és un símptoma que Fabra vol fer el mateix que feia el seu amic: controlar el mitjà públic de tots els valencians amb persones que treballen i han treballat pel bé del PP. Si la societat valenciana tinguera la capacitat de rebel.lar-se contra això, més d'una decisió dels polítics no aniria endavant.
Fabra és igual que Camps?
Tal vegada Alberto Fabra vulga apartar-se de l'ombra de Camps a l'hora d'intentar obrir-se camí dins del PP valencià i de cara a la societat. Les seues paraules durant el emps que porta com a President de la Generalitat podrien fer pensar que, efectivament, Fabra vol desmarcar-se. Però de les bones paraules als fets hi ha molt de tros.
En aquests moments, el senyor Fabra encara no ha donat ningun pas cap a allò que està disposat a realitzar. A hores d'ara no ha donat a l'oposició els contractes relacionats amb el cas Gürtel (s'ha compromés a fer-ho, però quan? Serà veritat?).
Parla constantment que és necessari que el govern valencia siga transparent, però ell ha permès que López Jaraba continue com a director de RTVV, amb la qual cosa suposa que Canal 9 i Ràdio 9 segueixen manipulant al servici del PP i del govern valencià.
No es cansa d'afirmar que l'educació és fonamental per al futur de la societat, però hi ha un retall encobert de professorat mentre es mantenen despeses vergonyoses com la Fòrmula 1, la quantitat d'assessors i enxufats i enxufades que hi ha a l'administració pública valenciana i les seues empreses (VAERSA,CIEGSA...)o ara l'intent de pujar el sou als caps de servei, persones de confiança.
L'argument que ha utilitzat i utilitza el PP quan es trauen aquestes qüestions és que això és fer demagògia. No serà més demagògic que un govern faça el que fa a consciència, quan sap de la situació econòmica per la qual està passant i quan no es fa responsable de res? Si seguírem l'actitud del Consell, seria molt fàcil ser polític: la culpa sempre la té l'altre i el deute que tenim no és cosa nostra.
La peresa que té el PP valencià per fer autocrítica contrasta amb les ganes de manar que existeixen dins del partit. Rita Barberà se sent sola des que Camps ha desaparegut; Rus vol la seua quota de poder i Fabra intenta quedar bé amb tots però fa la seua per darrere. Mentrestant el País Valencià continua a la cua de moltes coses.
En aquests moments, el senyor Fabra encara no ha donat ningun pas cap a allò que està disposat a realitzar. A hores d'ara no ha donat a l'oposició els contractes relacionats amb el cas Gürtel (s'ha compromés a fer-ho, però quan? Serà veritat?).
Parla constantment que és necessari que el govern valencia siga transparent, però ell ha permès que López Jaraba continue com a director de RTVV, amb la qual cosa suposa que Canal 9 i Ràdio 9 segueixen manipulant al servici del PP i del govern valencià.
No es cansa d'afirmar que l'educació és fonamental per al futur de la societat, però hi ha un retall encobert de professorat mentre es mantenen despeses vergonyoses com la Fòrmula 1, la quantitat d'assessors i enxufats i enxufades que hi ha a l'administració pública valenciana i les seues empreses (VAERSA,CIEGSA...)o ara l'intent de pujar el sou als caps de servei, persones de confiança.
L'argument que ha utilitzat i utilitza el PP quan es trauen aquestes qüestions és que això és fer demagògia. No serà més demagògic que un govern faça el que fa a consciència, quan sap de la situació econòmica per la qual està passant i quan no es fa responsable de res? Si seguírem l'actitud del Consell, seria molt fàcil ser polític: la culpa sempre la té l'altre i el deute que tenim no és cosa nostra.
La peresa que té el PP valencià per fer autocrítica contrasta amb les ganes de manar que existeixen dins del partit. Rita Barberà se sent sola des que Camps ha desaparegut; Rus vol la seua quota de poder i Fabra intenta quedar bé amb tots però fa la seua per darrere. Mentrestant el País Valencià continua a la cua de moltes coses.
Espanya encara està subdesenvolupada?
Durant aquest estiu he dit més d'una vegada que Espanya encara està subdesenvolupada en determinats aspectes que jo considere importants. Hi han hagut amics que m'han donat la raó, altres no m'han contestat, però han fet cara de no estar d'acord.
En el tema de la contractació i de buscar feina, te n'adones que encara queda molt perquè l'Estat espanyol es puga considerar un país avançat. En general, la gran majoria d'empreses es basen més en criteris personals que professionals. Tal vegada tinga a veure amb la mentalitat de la societat espanyola, auspiciada pels polítics, on el que importa és crear una xarxa d'amics, coneguts i panxacontents que en molts casos no estan capacitats per fer la feina encomanada (alguns sí, però he trobat pocs exemples en la meua experiència en el món del treball).
Un país com Espanya difícilment pot tirar endavant si la seua societat està més preocupada per pagar menys impostos que el seu veí, que l'objectiu siga pagar el menys possible a Hisenda. Quantes vegades hem escoltat comentaris del tipus "com pot ser que al meu amic li tornen tant i a mi no"? Ben cert és que açò ocorre perquè els espanyols no tenen mentalitat de "servei públic", com puga passar en països com Alemanya, Holanda o Suècia, i que els polítics espanyols tampoc no han contribuït perquè ocòrrega.
I un altre aspecte que no podem oblidar és que a Espanya els seus habitants viuen en una democràcia, sí, però de forma, no de fons. La reforma de la Constitució que han pactat PP i PSOE és un atac als drets dels espanyols, perquè se suposa que eixa Constitució és de tots i per a tots, i no s'ha consultat al poble per saber què vol. No entenen que els polítics són els representats de la societat, no d'ells mateixos. Aquests dos partits s'excusen afirmant que aquest tipus de reforma no necessita un referèndum, segons es marca en la Constitució. Jo els preguntaria: i perquè ho diga ho heu de fer? Preferiu això que no preguntar a la gent? També diuen que els mercats obliguen a realitzar eixa reforma i que no hi ha temps. No hi ha temps? Massa temps és el que hi ha hagut fins ara.
Un amic em va explicar l'altre dia que un conegut viu a Suïssa i que estava sorprés que alli es fes un referéndum per qualsevol cosa. Entenc la seua sorpresa, ací això no passa, però m'agradaria.
En el tema de la contractació i de buscar feina, te n'adones que encara queda molt perquè l'Estat espanyol es puga considerar un país avançat. En general, la gran majoria d'empreses es basen més en criteris personals que professionals. Tal vegada tinga a veure amb la mentalitat de la societat espanyola, auspiciada pels polítics, on el que importa és crear una xarxa d'amics, coneguts i panxacontents que en molts casos no estan capacitats per fer la feina encomanada (alguns sí, però he trobat pocs exemples en la meua experiència en el món del treball).
Un país com Espanya difícilment pot tirar endavant si la seua societat està més preocupada per pagar menys impostos que el seu veí, que l'objectiu siga pagar el menys possible a Hisenda. Quantes vegades hem escoltat comentaris del tipus "com pot ser que al meu amic li tornen tant i a mi no"? Ben cert és que açò ocorre perquè els espanyols no tenen mentalitat de "servei públic", com puga passar en països com Alemanya, Holanda o Suècia, i que els polítics espanyols tampoc no han contribuït perquè ocòrrega.
I un altre aspecte que no podem oblidar és que a Espanya els seus habitants viuen en una democràcia, sí, però de forma, no de fons. La reforma de la Constitució que han pactat PP i PSOE és un atac als drets dels espanyols, perquè se suposa que eixa Constitució és de tots i per a tots, i no s'ha consultat al poble per saber què vol. No entenen que els polítics són els representats de la societat, no d'ells mateixos. Aquests dos partits s'excusen afirmant que aquest tipus de reforma no necessita un referèndum, segons es marca en la Constitució. Jo els preguntaria: i perquè ho diga ho heu de fer? Preferiu això que no preguntar a la gent? També diuen que els mercats obliguen a realitzar eixa reforma i que no hi ha temps. No hi ha temps? Massa temps és el que hi ha hagut fins ara.
Un amic em va explicar l'altre dia que un conegut viu a Suïssa i que estava sorprés que alli es fes un referéndum per qualsevol cosa. Entenc la seua sorpresa, ací això no passa, però m'agradaria.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)