Páginas

El PSOE s'equivoca amb el tema del Sahara

No entenc perquè el PSOE està tardant a condemnar els succesos que s'han produït a El Aaiún. Sabia que els socialistes no han fet res per resoldre el problema saharaui, ni ara amb Zapatero ni tampoc amb Felipe González. Aznar tampoc no va fer els esforços suficients, per molt que Esteban González Pons o Maria Dolores de Cospedal semblen ara uns pro saharauis.
La qüestió és saber què hi ha darrere de l'estratègia del PSOE. Des d'un punt de vista personal, qualsevol president del Govern d'Espanya deuria tindre una responsabilitat moral cap el problema del Sahara; el problema va aparèixer quan els espanyols van abandonar aquesta colònia -fins aquell moment espanyola- i van deixar els saharauis a la seua sort. Cap govern ha tingut la voluntat i les ganes de solucionar el conflicte. Per què?
Enmig de tot aquest rebombori està el Marroc, un país que té grans acords comercials amb Espanya. El regne alauita va ocupar el Sahara i ha fet i desfet com ha volgut. Tots sabem com estan malvivint els saharauis en el desert d'Algèria i com fan la vida impossible als saharauis que es van quedar al seu territori.
Per al Marroc és clau el Sahara, sobretot per motius estratègics i econòmics i no es vol desprendre d'aquest terreny. I ací entra Espanya. Com que els marroquins són importants a nivell econòmic espanyol doncs no cal enfrontar-se a ells. L'única manera de no fer-ho és no tocar el tema del Sahara i tots contents. I així és com està actuant ara el govern de Zapatero mitjançant la nova Ministra d'Afers Exteriors. No diuen res, no condemnen i esperen a veure què passa. La mateixa actitud que té Rajoy amb els casos de corrupció que afecten el seu partit: esperar fins que escampe el temporal.
Crec que Zapatero i el seu govern s'està equivocant i deurien posar-se a fer feina ja mateix amb la situació dels saharauis. Millor avui que no demà.

2 comentarios:

  1. La clau està en que a hores d'ara pesen més els interessos econòmics d'alguns que la consciència dels altres.
    Per això, fins que la pressió de la gent que recoltza la llibertat del Sahara no siga més forta, el PSOE no mourà fitxa. Si es creia un moviment de pressió fort es veura'n abocats a respondre a les seues demandes.
    Accions com les dels actors, Javier Bardem, etc... tenen ressò, cal treballar per mobilitzar a la societat davant la gran injustícia del Sahara.
    L'ONU deuria treballar pel seu dret a la idependència o la única eixida serà la lluita armada.
    Pense que més prompte que tard, es clatarà el conflicte armat i assistirem a commdenes internacionals que criminalitzaran el Front Polisari. Temps al temps.

    ResponderEliminar
  2. El problema no està en solventar la situació si no els mètodes que s'utilitzen per fer-ho. Qualsevol acció pot tenir conseqüencies especialment tràgiques per als civils. Tots sabem que una acció armada te aquestes conseqüencies i es per això que el que ha d'intentar l'ONU es estalviar una tragèdia humana. Jo pense que Espanya no te suficientment força internacional per poder mediar en aquest conflicte.

    ResponderEliminar