La Unió de Periodistes Valencians i el futur de la professió

Quan estudiava la carrera de periodisme sempre deia que no serviria de res estar en una associació que tractara de defensar els meus interessos, per la senzilla raó que la professió està caracteritzada pels remordiments entre uns i altres, l'enveja i la falta d'unió. També pensava que no ho deuria fer fins que no s'establiren unes bases sobre qüestions tan fonamentals com un sou digne, unes condicions de treball acceptables i que ningú de nosaltres poguera anar-se'n més enllà del que es pactara.
Més de 10 anys després la situació és la mateixa, però sí que forme part d'una associació, la Unió de Periodistes Valencians. El motiu del canvi d'opinió és senzill. Malgrat la mala situació que pateix el món del periodisme, considere que ara és quan hem d'estar units. Encara hi han interessos personals de companys i companyes que fan que eixa unió no siga perfecta, però des de la Unió de Periodistes s'està lluitant pels nostres drets i, el més important, intenta ajudar a tots aquells i aquelles que estan patint la crisi.
L'actual junta directiva mereix un fort aplaudiment per la seua feina. S'estan movent per poder disposar de cursos i també per poder tindre més contacte amb empreses. A més, aquesta associació està fomentant el contacte amb els socis, ens permet conèixer companys i companyes del mateix àmbit i això sempre és positiu.
Durant la carrera tenia una opinió molt més valenta perquè no sabia quina era la realitat que hi havia fora de la universitat. Ara ja la sé i no em penedisc de poder estar associat. Des d'ací anime a tots aquells i aquelles que pensen com jo perquè el futur del periodisme passa per nosaltres, ni més ni menys.