Páginas

Raúl González Blanco i Francesc Camps. Un món irreal.

Aquest matí pensava que estava en un altre món, però unes hores després seguisc pensant que continue fora de lloc. A mesura que passa aquest dia la situació empitjora. Mentre desdejunava amb el periòdic a la mà i l'informatiu de Televisió Espanyola, he llegit i escoltat que és més important que jugue avui Raúl que no el València, i que el PP valencià va a la seua de manera autònoma després de decidir nomenar de candidat al senyor Camps.
El nacionalisme espanyol té més simpatia per Raúl que per l'equip de Mestalla. El que preocupa és que la gran majoria de mitjans de comunicació es contaminen d'aquest fet i s'allunyen de la realitat, fins el punt de confondre. Arribes a la conclusió que el València és l'equip de fora.
Amb Francesc Camps, imputat per la Justícia, la situació és més preocupant. El President de la Generalitat està actuant com un xiquet. Com que no el ratifiquen des de Madrid ell ha pres la decisió d'autonomenar-se candidat. I ho fa amb declaracions del tipus "soy el más votado de la historia de las democracis occidentales". El senyor Camps encara es creu que si torna a guanyar ja estarà absolt dels càrrecs que pesen sobre ell. Els seus palmeros, amb l'alcaldessa de València com a cap visible, qüestiona la independència de la Justícia i proclama als 4 vents al seu amic Camps. I un dels pitjors polítics de l'actual democràcia, González Pons, s'ha fartat a dir que posa la mà en el foc pel President de la Generalitat.
Jo em pregunte si això és el que nosaltres entenem per política. Per si de cas, Rajoy continua sense dir res, com sempre, fins que la història acabe amb Camps presentant-se a les eleccions amb la banqueta dels acusats perseguint-lo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario