Páginas

Álex de la Iglesia, Leire Pajín i Pa Negre. Una gran nit.

Els Goya mai no han sigut una preferència en els meus gustos. Sempre ho he vist com una festa de i per al món del cinema. És com les falles. Si no estàs clavat en eixe àmbit, no ho pots viure de la mateixa manera. L'edició d'enguany, però, sí que m'interessava, no tant per veure determinades cares o escoltar l'agraïment dels guardonats, com la declaració que anava a fer Álex de la Iglesia. El seu discurs va ser senzill però contundent. Em va agradar perquè no es va amagar, va ser directe i va dir el que pensava. I es tracta d'això, de dir el que un pensa sense insultar i sense caure en el menyspreu cap a l'altra persona.
A més, crec que Álex de la Iglesia va donar una lliçó a Leire Pajín de com es pot parlar d'un tema sense haver de tindre la mateixa opinió al respecte del mateix. La cara de la ministra era un poema i va evidenciar la seua mala capacitat per estar on està, perquè ha de saber que és una representant del poble i que ha d'acceptar les crítiques vinguen d'on vinguen. Acceptar-les significa aguantar el tipus i no fer de hooligan, pensar que estàs en un acte on et veuen moltes persones i que has de donar exemple. Leire Pajín no ho va fer als Goya.
Álex de la Iglesia em va alegrar la nit, com també que Pa negre guanyara el premi a millor pel.lícula. Un film en català és el millor símptoma per pensar que encara hi ha gent que valora la bona feina per damunt de la política. Això sí, els mitjans filoespanyolistes i nacionalistes espanyols ja s'encarregaran de criticar-ho.

1 comentario:

  1. molt bon article toni,com sempre...i tampoc m'han cridat mai massa l'atenció els goya però enguany però lo lo de llei sinde els he seguit un poc més i m'ha sorprés lo del fil català i la traducció que de seguida han fet per totes les ràdios dient pan negro.....si la peli es diu pa negre perquè tenen que traduir-ho? damunt s'entén prou perquè són dos paraules molt paregudes a com es diuen en castellà....en fi lo de sempre.

    ResponderEliminar