Páginas

Sobre el tancament de TV3 i el meninfotisme.

Sé que ja s'ha escrit molt sobre el tema, però he tingut poc de temps per comentar el tancament de TV3 amb els amics i amigues i aquest mitjà em permet expressar-me i dirigir-me també a ells i a elles. Quan vaig saber que TV3 ja no es pot veure en TDT al País Valencià el primer que vaig pensar és que la irrealitat continua endavant, amb més velocitat que la que imaginava. Certament en pobles com el meu ja feia un temps que no es podia veure TV3 en digital si no tenies l'antena dirigida convenientment. I també fa molts anys que sabem que no podíem veure el futbol pel canal català perquè tallaven el senyal i així obligar-nos a sintonitzar Canal 9.
La pressió que ha exercit el Consell de Francisco Camps ha sigut insuportable des del punt de vista econòmic, fins el punt que ACPV s'ha vist obligada a tancar els repetidors i donar per perduda la guerra.
El govern valencià diu que la culpa és del govern central perquè no ha permès un múltiplex per al País Valencià i Catalunya, amb la qual cosa es lleva el problema de damunt. Una pràctica habitual la del senyor Camps. El govern de ZP sí que té responsabilitat en aquest problema, però Camps i companyia tenen la gran responsabilitat de pressionar, d'anar directament a per ACPV i els repetidors, en un símptoma clar que per a ells l'enemic és qui pensa diferent. És molt difícil de creure que en el segle XXI i en països teòricament desenvolupats encara hi hagen polítics capaços de recurtar-nos certes llibertats i drets. Com és possible que puguem veure qualsevol canal de televisió, per dolent i patètic que siga, i no TV3? Fins quan podrem aguantar aquesta desfeta, aquest sense sentit? Tenim la societat alguna responsabilitat al respecte?
En els últims temps s'està parlant del menfotisme regnant al País Valencià, un menfotisme capaç d'indultar situacions com els casos de corrupció política per part del govern de Francisco (o Paco) Camps. Per això pregunte si la societat tenim responsabilitat del que també ens passa. Ho pregunte perquè em costaria molt pensar que en els temps dels nostres iaios, una generació que ha passat fam, que han patit guerres, que han vist tots els forats obscurs de la persona humana, em costaria dic que ells i elles no es rebotaren, no eixiren al carrer, no es manifestaren, no es reivindicaren, no digueren "ací estem nosaltres i no anem a consentir-vos que ens ignoreu". Tal vegada deuríem passar un poc de fam, patir un poc més per adonar-nos que no tenim el que ens mereixem i que una altre país és possible.

1 comentario:

  1. sí,així és toni,un país de menfotisme brutal,ací la gent només es manifesta quan li pica un poc però no sempre,també pense això de que som una generació de massa comoditats i pensem que la política no val per a res i la pressió popular tampoc i estem equivocats perquè moltíssimes vegades la pressió fa canviar les coses.

    En fi,no sé si algun dia canviarà la cosa però ho vec molt negre i mentrestant francesc o millor dit francisco que es diu ara ja que vol arreplegar el vot latino burlant-se de tots els valencians.....vergonya,cavallers,vergonya!

    ResponderEliminar